Afecte europeu, conte estrany,
a vegades creo que el vent em mira amb el teu nom,
de dia i mullat, ahir i cantant...
de vegades passa que el conte s'escriu des de la z per a enrere,
amb delicioses solituds i visicitudes astrales...

els meus somnis s'emboliquen en núvols d'aigua...
estic feliç, el meu silenci es torna en absència gritona, mes sòlo per un temps...
una nit, una estrella, un salut...
un matí al matí una plaça vertical buidada,
fosca i il·luminada em parla a murmuris: on estàs?

la història creix i es torna grisa, desgraciadament kilométrica i grossa...
aquesta història de riures i mocadors,
de sòls de fusta o llamps de bojos, avui et pregundo: on estàs?